La veu de matinada és el personatge protagonista que dóna títol a una novel·la juvenil de Joan Manuel Gispert. Vaig llegir aquesta novel·la fa molt anys, però encara recordo aquest personatge, ja que en el seu moment em va captivar. Rera La veu de matinada s’amagava una locutora de ràdio un tant llunàtica i atípica que aconseguia hipnotitzar cada nit als seus oients. Tot això, en un marc de misteri remarcat per l’absència d’identitat de la locutora, ja que ningú coneixia qui s’amagava rere aquest sobrenom.
D’alguna manera els blogs funcionen d’una manera similar. Els blogs ens permeten arribar a molta gent d’una manera molt senzilla. Gairebé no trobem limitacions que ens impedeixin donar a conèixer els nostres escrits per mitjà d’aquesta via. Alguns blogs són espais on persones o grups escriuen i es donen a conèixer, d’altres utilitzen el blog com a plataforma de crítica, denúncia o reivindicació. La qüestió és que, sigui quina sigui la finalitat, les paraules que hi ha escrites poden arribar a ser llegides per qualsevol persona. Per això mateix, un dels elements més significatius és que l’èxit d’un blog no depèn de qui l’escriu, sinó de què hi escriu.
D’aquesta manera espero que el meu blog traspassi les fronteres del meu entorn més proper, i sigui visitat per altres companys i companyes o per altres persones que desconeixen qui sóc o com sóc.
Procuraré fer d’aquest blog un petit espai cultural, que inevitablement estarà condicionat pels meus principals interessos, però que procuraré que tingui varietat i qualitat.
Així doncs, queda estrenada La veu de matinada.
