“ [...] Pero nadie fuera de su círculo de amigos sabe con certeza su nombre verdadero, ni la forma de su cara, ni su estatura, ni su biografía, ni la cuantía de su fortuna (si es que tiene) ni su lugar de residencia o su número de teléfono o de fax. En Bristol, la ciudad en la que nació (aunque no se sabe en qué barrio), la mayoría de los jóvenes le adoran; la policía, en cambio, le considera un gamberro. Él se ha autodefinido como "vándalo profesional". Los turistas hacen tantas fotografías de sus dibujos callejeros como de los barcos del puerto; su libro se encuentra entre las camisetas y las catedrales de miniatura en las tiendas de recuerdos; a los empleados de la limpieza de los vagones de los trenes de esta ciudad les entregaron el año pasado una guía de arte grafitero para que aprendieran a identificar sus pintadas y conservarlas.
¿Quién es Banksy? [...]”
Un cop llegit tot el reportatge em pregunto que és el que fa que un grafiter del carrer passi de ser considerat poc menys que un delinqüent, a ser tractat ”artista del carrer”. L’altre dia ens van preguntar si creiem que això era o no era art. Doncs bé, no sé exactament si es art o no, perquè francament no crec que hi hagi una definició que aconsegueixi delimitar de manera eficaç el que queda dins i el que queda fora del concepte, però el que no dubto és que això és cultura. Existeixen els tres elements perquè ho sigui (segons el meu criteri). D’una banda tenim un autor, una persona amb una voluntat de crear i expressar, en aquest cas amb una clara intenció de crítica i denuncia, i per tant, existeix una obra amb la que arriba al públic.
Aquí podríem començar una discussió sobre si el suport material sobre el que es plasmen aquestes expressions culturals és encertat o no, però aquest ja és un altre tema...
Reportatge:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/huellas/Banksy/elpepucul/20080302elpepicul_1/Tes
Banksy. Guerrilla Art:
http://www.youtube.com/watch?v=Me6-aX7vhfs
1 comentari:
Molt interessant el fragment aportat del reportatge del El País. Crec que en parto, Bansky desperta tant interès perquè l'anonimat fa despertat més curiositat,morbo i, d'alguna manera, fa pensaer que l'autor s'amaga d'alguna cosa, evita se reconegut per algun motiu. És clar però, que aquest no és l'únic motiu de la polèmica i "l'èxit", per dir-ho d'alguna manera de Bansky. La seva forta crítica a Estats Units a través de formes ben originals i creatives són un altre dels motius, així com els suports que utilitza per expressar-se. Precisament aquests suports, que tu poses en dubte que siguin els adequats, jo crec que són els que acosten l'obra de Bansky a la gent, l'element de la cultura popular que caracteritza l'art (per a mí sí és art)de l'artista anònim: el fet de que les seves obres es trobin a llocs públic on tothom pot contemplar-les, tothom i té accés. Per a mi és art perquè és una forma d'expressió formal, a través d'uns mitjans concrets. D'altra banda, el rerefons crític de la creació de Bansky s'acosta a la cultura d'èl·lit.
Publica un comentari a l'entrada