Després de veure La Sonrisa Etíope de Pepe Rubianes, ja vaig tenir clar que volia escriure’n al blog, però no pensava que ho hauria de fer de la manera que ho hauré de fer. Quan vaig estar al Teatre Club Capitol, res feia sospitar que l’actor patia ja en aquells moments un càncer de pulmó que l’obligaria a baixar dels escenaris en poc més de dues setmanes.
Semblava que, ara sí, Rubianes havia aconseguit una estabilitat professional, després que la seva carrera es veiés truncada pel boicot que van protagonitzar alguns sectors conservadors arran de les seves polèmiques declaracions a Tv3 criticant la unitat d’Espanya. Un cop dur per l’actor que, fins ara, s’ha vist reflectit a la seva última estrena, un tant descafeïnada si tenim en compte el seu estil habitual. Tot i així, aquesta falta de “Rubianes” s’omplia amb una mostra diversa de típics balls regionals etíops interpretats per cinc ballarines que el mateix actor va portar del seu últim viatge a Àfrica. Aquesta novetat respecte l’anterior espectacle (Rubianes, solamente) feia que l’espectacle tingués un toc més visual i exòtic.
Tot i que l’actor i humorista està passant un dels moments més amargs de la seva trajectòria personal, els especialistes preveuen que Rubianes pugui reaparèixer en escena el proper mes de desembre. I espero que pugui ser així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada